Els mitjans de comunicació local a Barcelona

  • Estudi del tractament de la diversitat en els mitjans de comunicació local
  • Guia dels mitjans locals de Barcelona

* Estudi realitzat el 2017

Estudi dels mitjans

La present radiografia de mitjans de comunicació local de Barcelona és una eina necessària per a la ciutat que encara no es trobava a l’abast de tots aquells interessats en copsar el ventall de mitjans locals que s’elaboren en els seus deu districtes.
L’univers d’aquest directori consta de 60 mitjans de comunicació local -el 70% dels quals són premsa escrita i la resta, ràdio i televisió- distribuïts per tots i cadascun dels districtes de la ciutat, alguns d’ells (Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Martí, Horta-Guinardó i Sants-Monjuïc) amb una forta presència de mitjans.
Paral·lelament a la confecció de la guia de mitjans locals, Diverscat ofereix els resultats de la investigació sobre la diversitat cultural, i també la manera en què aquests mitjans aborden algunes qüestions derivades de la diversitat: els estereotips i els prejudicis que nodreixen el racisme, la xenofòbia, la islamofòbia…
La metodologia d’aquesta recerca s’ha basat en dos exhaustius qüestionaris (un tècnic i un altre conceptual) que s’ha fet arribar als mitjans seleccionats, juntament amb la proposta, a través de correu electrònic. Posteriorment, s’ha donat seguiment (visites concertades, telefònicament, correu electrònic) per facilitar la correcta cobertura d’aquests qüestionaris per part dels mitjans.

Guia

Barcelona compta amb una seixantena de mitjans de comunicació amb vocació estrictament local, aquells que ofereixen la pulsió dels barris i dels districtes, del seu veïnat i de les seves associacions i entitats.

La Guia no incorpora aquelles revistes, portals, diaris, ràdios o televisions que, tot i elaborar-se a la ciutat, ofereixen informació pensada per ser consumida en un àmbit més enllà dels límits de la ciutat.

Conclusions de l'estudi

Ens agradaria començar aquesta reflexió destacant un fet que trobem significatiu tot i que les dades només siguin capaces de recollir implícitament. Des de gairebé l’inici de la investigació, hem percebut una incomoditat a abordar els temes tractats en aquest estudi, comuna a un nombre considerable de mitjans. Pensar que la causa podia ser una sort d’intolerància hauria estat un error. Un apropament als més reticents a ser entrevistats ha reflectit que, en la majoria de casos, aquesta actitud coincideix amb mitjans amb una falta de professionalització de base: treball no remunerat, formació autodidacta, manca d’eines, recursos de referència o d’un treball en xarxa amb altres iniciatives periodístiques. Alguns dels altaveus més arrelats al barri pateixen aquesta desconnexió amb el periodisme professional, moltes vegades des d’una inconsciència de la seva condició de mitjans (i, probablement, de la responsabilitat que això pot implicar). Iniciatives que, creiem important fer-ne menció, des d’un amateurisme benintencionat, treballen per fer valer la importància fonamental de la dimensió local dins la nostra realitat.

Principals conclusions de l'estudi

Conclusions sobre la fitxa tècnica

Panoràmica dels mitjans locals de Barcelona

Mitjans de comunicació local: predomini de la premsa escrita

- El 70% pertany al món de la premsa escrita, ja sigui digital o en paper (revistes, blogs, butlletins veïnals, revistes digitals...)
- El 23% són ràdios.
- El 10% són televisions locals.

De tots aquests mitjans, el 60% té una versió on-line o bé són mitjans exclusius en xarxa i el 15% és en paper però publica els seus continguts a la xarxa en format pdf.

Presència a internet

La majoria, amb web pròpia

La gran majoria de mitjans locals de Barcelona enquestats per Diverscat té una pàgina web.

Només el 8% no en disposa.

Canals de participació

Feedback amb els lectors

El 88% de mitjans disposa de canals de participació per a l’audiència o els lectors, davant del 12% que no n'hi inclou.

Dels primers, el 68% utilitza les xarxes socials, el web i el correu electrònic, mentre que el 32% manté canals més tradicionals: “bústia oberta”, cartes al director, bústia als locals de les associacions i trucades telefòniques.

Adscripció a xarxes de mitjans

Col·laboració amb altres mitjans

El 74% dels mitjans no està adscrit a una xarxa de mitjans.

El 26% restant sí que hi està i bàsicament són ràdios lliures i el que podríem anomenar premsa comercial (és a dir, aquella on el teixit empresarial del barri hi té una presència clau, tant a nivell de continguts informatius com publicitaris).

Titularitat dels mitjans locals de Barcelona

Públics o privats?

El 77% afirma ser de titularitat privada i el 23%, pública.

Fundació dels mitjans

1980-1999: l'auge

El 30% dels mitjans que han participat a l’estudi va aparèixer abans de 1991, essent les deganes les capçaleres de les revistes veïnals.
Entre 1992 i l’any 2000 van sorgir el 40% de mitjans investigats.
El 30% restant de mitjans tenen 18 anys o menys des de la seva fundació.

Periodicitat dels mitjans locals

Cada quan surten?

En l’apartat de premsa:
- El 42% de revistes té una periodicitat bimestral o trimestral;
- el 34%, mensual;
- El 13% són setmanaris o revistes quinzenals;
- I l'11% restant són semestrals, anuals o sense periodicitat determinada.

En quina llengua parlen els mitjans de la ciutat?

Poca diversitat lingüística

Just la meitat del mitjans fa servir tant el català com el castellà per difondre els seus continguts, tot i que el català gaudeix d'una certa preeminència.
El 35% de la mostra la formen mitjans exclusivament en català.
El castellà com a llengua única es troba en el 7% dels casos.
El 7% dels mitjans incorpora l’anglès, bé com a únic idioma del mitjà o junt amb altres idiomes.
Per últim, la utilització d’altres llengües (àrab, rus, urdu...) l'hem trobat en el 5% dels mitjans.

D'on treuen els recursos, els mitjans de Barcelona?

Com es financien?

- Més de la meitat dels mitjans enquestats (el 51%) obtenen els recursos de les subvencions, donacions i aportacions, tot i que, en menor mesura, la publicitat també és una font d’ingressos.
- En el 17% dels casos, les quotes dels socis és la principal entrada de recursos i les vendes i els recursos propis ho són en el 10% dels mitjans. En ambdós casos també poden inserir publicitat.
- El 47% dels mitjans tenen la publicitat com a principal recurs de finançament i en el 25% dels casos, la publicitat és l’únic recurs disponible.

Qualitat del treball als mitjans locals de la ciutat

Perfil dels treballadors: més voluntariat que assalariat

El 56% dels mitjans locals no compta amb professionals remunerats, així que les tasques són elaborades per personal voluntari i, en moltes ocasions, diletants amb bona voluntat però sense el rigor de la professionalització. Aquesta circumstància la trobem en totes les publicacions de les associacions de veïns.
El 32% disposa d’una plantilla de professionals remunerats -entre un i cinc-, tot i que encara és fonamental el paper que desenvolupen els col·laboradors.
El 7% compta entre 6 i 10 professionals en nòmina.
Només el 5% dels mitjans disposa d’una estructura complexa, amb més de 25 treballadors en plantilla.

Tirada de la premsa local en paper

Tirada: entre 1.000 i 50.000 exemplars

Hi ha un 20% de revistes amb una tirada que no excedeix els 1000 exemplars.
Una majoria de mitjans, el 57%, té una tirada que oscil·la entre els 1500 i els 9000 exemplars.
Finalment, el 23% de mitjans, que coincideix amb els de perfil més professional i comercial, té una tirada d'entre 10.000 i 50.000 exemplars.

Continguts propis dels mitjans audiovisuals

Percentatges de programació pròpia

- El 19% de les televisions i ràdios entrevistades elabora la totalitat dels seus continguts.
- El 19% emet més de quinze hores al dia de contingut propi.
- El 31% hi destina entre cinc i catorze hores diàries de la seva graella.
- El 31% restant dedica menys de quatre hores diàries a espais propis.

Conclusions sobre el tractament de la diversitat en els continguts

Presència regular de continguts dedicats a diversitat cultural i a la migració

El tractament de la diversitat

El 42% de mitjans de comunicació local incorpora programes o seccions específiques sobre la diversitat cultural, el racisme o la xenofòbia.
D’aquestes seccions, el 78% són fixes i regulars; l’altre 22% són esporàdiques.
Del 58% de mitjans que no incorporen seccions regulars sobre la diversitat, hi ha un 27% que ha expressat la seva intenció d'afegir-ne i hi ha un 15% que inclou la diversitat cultural de manera transversal en diverses seccions o en funció de la conjuntura.

Presència d'informacions d'àmbit internacional als mitjans locals de la ciutat

Temes allunyats de la política internacional

En general, política o economia internacional no són temes abordats pels mitjans enquestats, cosa que explica que el 71% no generi continguts d’àmbit internacional, contra el 29% que sí que ho fa. D’aquests, l’Amèrica Llatina i el Magreb són els marcs geogràfics més usuals. Quant a temàtiques, els refugiats i la política són les més recurrents, amb una presència del 66,7% i 58,3%, respectivament. Segueixen en importància la pobresa i la fam (50% i 33,3%), els conflictes bèl·lics i les històries de vida (amb percentatges de 41,7% cadascuna).

Temàtiques més habituals de continguts dedicats a diversitat i a migració

El tractament de la diversitat: temàtiques

Les temàtiques sobre diversitat que els mitjans aborden més freqüentment són:
- Al voltant de les migracions/persones refugiades (60%), del racisme (42%), de la xenofòbia (44%) i de la islamofòbia (29%).
- El feminisme, el poble gitano, l’antisemitisme, la LGTBI i la homofòbia són altres qüestions abordades, però no tan freqüentment.

D’altra banda, les temàtiques vinculades amb la migració i la diversitat cultural, en un 56% dels casos, no ocupen més del 5% de la programació o de les pàgines dels mitjans enquestats.

Hi ha un 23%, però, que destina el 25% del seu espai a aquestes temàtiques.

A qui s'adrecen els mitjans locals de Barcelona?

Audiències generalistes

Sobre el perfil d’audiència a qui s’adrecen els mitjans, el 69% afirma que és indistint; el 20% posa especial èmfasi en la gent jove.
La gent gran i les dones són perfils a qui s’adrecen el 28% i el 24% de mitjans, respectivament.

Vincles entre els mitjans locals de Barcelona i el barri

Col·laboració amb entitats

El 75% dels mitjans que ha participat en aquest estudi col·labora amb entitats i organitzacions del barri o del districte formades per persones d’altres cultures o que treballen per la diversitat.

Selecció de fonts i de testimonis d'una informació

Representativitat dels col·lectius

El 68% de mitjans selecciona testimonis i fonts especialitzades en diversitat cultural a fi de garantir una representació cultural plural.

La diversitat a la plantilla dels mitjans locals de Barcelona

La majoria de treballadors i col·laboradors, autòctons

El 18% de mitjans té en la seva plantilla entre 1 i 3 persones treballadores o col·laboradores no nascudes a l’Estat espanyol; en el 13% de mitjans trobem entre 4 i 6 treballadors d’altres orígens; i, en el 9%, més de 6.
El 60% restant de les plantilles dels entrevistats estan integrades completament per personal procedent de l'estat espanyol.

A partir de quines informacions elaboren la seva programació els mitjans locals?

Diversitat de fonts per elaborar les informacions

Gran part dels mitjans afirmen que elaboren els seus continguts amb información pròpia. El 38% utilitza informació procedent de les entitats del barri o de les associacions de veïns; un 47% accedeix a la informació de l’administració local per generar l’agenda de continguts; i un 43% divulga informació procedent d’agències o de mitjans generalistes.

Contra l'estigmatització

Informació estigmatitzadora

Gairebé el 58% dels mitjans no omet esdeveniments o fets reals quan creu que aquests podrien estigmatitzar una comunitat migratòria, davant un 42% que afirma fer-ho.

Com presentem habitualment el subjecte d'una informació?

Identificació dels protagonistes de la notícia

Una clamorosa majoria de mitjans mai no especifica el color de la pell de la persona o col·lectiu sobre el qual informa. La religió i la cultura és esmentada en ocasions pel 55% dels mitjans; mai, en el 40,5% de mitjans; i sempre, en el 4,5% dels casos. El grup ètnic és referit en ocasions pel 65,9% de mitjans; mai, en el 31,7%, i sempre, en el 2,4%. La nacionalitat és esmentada en ocasions pel 69%; mai, en el 19%, i sempre, en el 12%. Aquells mitjans que refereixen la nacionalitat, el grup ètnic o la religió de la persona o col·lectiu sobre el que s’informa manifesten diverses raons: per una millor comprensió de la informació, quan aquesta informació és positiva i denota una història d’èxit, quan la informació és rellevant i quan ho indica l’interessat/da.

Eines per combatre els estereotips culturals

Sentit comú per combatre estereotips

Per combatre els estereotips que pesen sobre determinades comunitats i grups socials, el 84% dels mitjans locals barcelonins afirma aplicar el sentit comú.

També s'assenyala com a factor a tenir en compte la participació en entitats cíviques (44%) i una formació tècnica o en diversitat cultural (32%).

El 72,7% de mitjans no fa servir codi deontològic.

Interlocutors més habituals a l'hora de parlar de migracions

Esforç per donar veu als migrants

La majoria de mitjans (45,5%) s'inclina a consultar directament els migrants, mentre que el 21% s'adreça a fonts expertes autòctones.
El 18% busca especialistes del país d'origen i el 12% parla amb la ciutadania del país de recepció.

Resultats sobre el tractament de la diversitat en els continguts: vocabulari

Per anomenar una persona nascuda a l'estranger que viu aquí, els mitjans utilitzen la paraula...

  • "Migrant" (53% dels mitjans)
  • "Immigrant" (25%)
  • "Persona estrangera" (22%)
  • "Persona forastera" (5,6%)

Per fer referència a algú sense documentació en regla, els mitjans tendeixen a utilitzar l'expressió...

  • "Persona en situació irregular" (60% dels mitjans)
  • "Sense papers" i "persona privada de situació regular (22%)

Cap mitjà entrevistat faria servir la denominació “immigrant il·legal”. El 18% del mitjans no ha contestat aquesta pregunta.

La forma més habitual amb què els mitjans locals de Barcelona es refereixen al terrorisme que perpetra atemptats en nom d'Al·là és...

  • "Terrorisme fonamentalista" (83%)
  • "Terrorisme islàmic" (24,1%)
  • "Terrorisme musulmà" (un sol mitjà)

Pel que fa al color de pell de les persones...

  • El 32% dels mitjans no farien cap esment al color de la pell del subjecte
  • El 23% faria servir la paraula "negre" o "de raça negra"
  • El 17% faria referència al seu país d'origen
  • El 10% utilitzaria l'expressió "persona de color"

Els mitjans entrevistats subsistuïrien l'expressió moro per...

  • "Àrab o musulmà" (23%)
  • "Marroquí", "magribí", "algerià", "tunisià" o "procedent del Nord d'Àfrica" (29,4%)
  • La menció del país o cultura de procedència (14,7%)
  • "Veí/veïna" o "persona" (9%)

Per evitar l'ús de l'expressió sudaca, es recorre a la fórmula...

  • "Sudamericà" o "llatinoamericà" (57%)
  • La identificació del país d'origen (14%)
  • Sense cap distinció especial (11%)
  • Identificar el nom de la persona (3%)
  • "Llatí / Llatina" (3%)

Els mitjans substituirien el concepte raça per...

  • La menció del grup ètnic que correspongui (39%)
  • El 29% ometria qualsevol referència a aquesta característica
  • L'origen de la persona a qui es fa referència (9%)
  • El 6,5% considera correcta aquesta expressió

Sou un mitjà d'àmbit barceloní?

Si voleu actualitzar les vostres dades o encara no formeu part d’aquest directori de mitjans locals de Barcelona, deixeu-nos les vostres dades i ens posarem en contacte.