Conclusions sobre l’estudi de mitjans locals de Barcelona 2017

Ens agradaria començar aquesta reflexió destacant un fet que trobem significatiu, tot i que les dades només siguin capaces de recollir implícitament. Des de gairebé l’inici de la investigació, hem percebut una incomoditat a abordar els temes tractats en aquest estudi, força comú per a un nombre considerable de mitjans. Pensar que la causa podia ser una sort d’intolerància hauria estat un error. Un apropament als més reticents a ser entrevistats ha reflectit que, en la majoria de casos, aquesta actitud coincideix amb mitjans amb una falta de professionalització de base: treball no remunerat, formació autodidacta, manca d’eines, recursos de referència o d’un treball en xarxa amb altres iniciatives periodístiques. Alguns dels altaveus més arrelats al barri pateixen aquesta desconnexió amb el periodisme professional, moltes vegades des d’una inconsciència de la seva condició de mitjans (i, probablement, de la responsabilitat que això poc implicar). Iniciatives que, creiem important fer-ne menció, des d’un amateurisme benintencionat, treballen per fer valer la importància fonamental de la dimensió local dins la nostra realitat.

L’estudi, a grans trets, ha revelat que es mantenen comportaments informatius que fàcilment poden induir a l’estigmatització d’un col·lectiu: la citació del nom i/o l’origen d’un dels subjectes d’una notícia, la vinculació de les escasses aparicions de persones migrants amb continguts que se centren exclusivament en els aspectes problemàtics de les seves existències (temes com la migració i el refugi, la pobresa, la fam, els conflictes bèl·lics, el racisme, la xenofòbia, la islamofòbia…). I també ha constatat que deixa en segon i tercer pla la riquesa de la diversitat, al temps que engrandeix la sensació de distància insalvable respecte a les realitats de la ciutadania autòctona. La majoria no es planteja com pot afectar l’associació d’un cognom exòtic a una temàtica negativa, com pot influir sobre la imatge d’una comunitat la referència al lloc d’origen, o el fet que una persona amb uns trets físics o uns orígens llunyans no té per què ser estrangera.

Però no tot és fosc. Molts cops, són aquests mitjans menys experimentats dels que parlàvem abans, els que experimenten de primera mà les problemàtiques derivades del racisme i la xenofòbia que ocorren a peu de carrer. Potser per això, malgrat l’amateurisme, hem observat que la major part dels mitjans barcelonins enquestats respecten unes línies vermelles, com ara la consciència de l’existència d’un vocabulari obsolet: ja gairebé ningú parla de sudacas, moros o races; ni s’adrecen a cap perfil concret, es considera innecessari assenyalar la nacionalitat, la religió o l’origen cultural del protagonista d’una notícia si no suposa una comprensió major de la informació. Creiem que això es el fruit d’una tasca conscienciadora ben feta i aplaudim l’èxit aconseguit.

És aquesta constatació la que ens dona esperança: no estem davant d’una lluita utòpica, sinó que, tot i que queda molta feina endavant, fer que les coses canviïn depèn només de la voluntat que tenguem com a societat per entomar aquesta tasca com a societat. Per començar, ens agradaria plantejar la urgència d’una ciutat del segle XXI com la nostra, immersa com està en la societat de la informació, a revertir la tendència que fa que sigui, ni més ni menys, el desconeixement, l’element que perpetuï els prejudicis i la intolerància, posant així barreres a una convivència intercultural real i de comprensió mútua.

Tot el que exposem aquí ens porta a voler deixar sobre la taula la necessitat d’afrontar el repte de l’educació dels qui donen exemple. Aquesta implicarà, sense dubte, una reflexió. Un exercici -n’estem convençuts- que contribuirà a desenvolupar la sensibilitat que cal per transformar la manera en que Barcelona es percep a ella mateixa. Per transformar, llavors, la ciutat sencera.

 

Deixa un comentari