Codi Internacional d’ètica periodística. Unesco, 1983

  1. El dret del poble a una informació verídica. El poble i les persones tenen el dret a rebre una imatge objectiva de la realitat per mitjà d’una informació precisa i completa, i d’expressar-se lliurament a través dels diversos mitjans de difusió de la cultura i la comunicació
  2. Adhesió del periodista a la realitat objectiva. La tasca primordial del periodista és proporcionar una informació verídica i autèntica amb l’adhesió honesta a la realitat objectiva, situant conscientment els fets en el seu context adequat, manifestant les seves relacions essencials -sense que això suposo distorsions- i emprant tota la capacitat creativa del professional a fi que el públic rebi un material apropiat que li permeti formar-se una imatge precisa i coherent del món, on l’origen, naturalesa i essència dels esdeveniments, processos i situacions siguin compresos de la manera més objectiva possible.
  3. La responsabilitat social del periodista. En el periodisme, la informació es comprèn com un bé social i no com un simple producte. Això significa que el periodista comparteix la responsabilitat de la informació transmesa. El periodista és, per tant, responsable no només davant dels que dominen els mitjans de comunicació, sinó, en la seva última anàlisi, davant del gran públic, tenint en compte la diversitat dels interessos socials. La responsabilitat social del periodista implica que aquest actuï en totes les circumstàncies en conformitat amb la seva pròpia consciència ètica.
  4. La integritat professional del periodista. El paper social del periodista exigeix que la professió mantingui un alt nivell d’integritat. Això inclou el dret del periodista a abstenir-se de treballa contra les seves conviccions o de revelar les seves fonts d’informació, i també el dret de participar en la presa de decisions dels mitjans de comunicació on treballa. La integritat de la professió prohibeix al periodista acceptar qualsevol forma de remuneració il·lícita, directa o indirecta, i promoure interessos privats contraris al bé comú. El respecte a la propietat intel·lectual, sobretot abstenint-se de practicar el plagi, pertany, per això mateix, al comportament ètic del periodista.
  5. Accés i participació del públic. El caràcter de la professió exigeix, d’una banda, que el periodista afavoreixi l’accés del públic a la informació i la participació del públic en els “mitjans”. fet que inclou l’obligació de la correcció o la rectificació i el dret de resposta.
  6. Respecte a la vida privada i a la dignitat de l’home. El respecte del dret de les persones a la vida privada i a la dignitat humana -en conformitat amb les disposicions del dret internacional i nacional que concerneixen a la protecció dels drets i a la reputació de l’altre-, així com les lleis sobre la difamació, la calúmnia, la injúria i la insinuació maliciosa, són part integrant de les normes professionals del periodista.
  7. Respecte de l’interès públic. Pel mateix fet, les normes professionals del periodista prescriuen el respecte total de la comunitat nacional, de les seves institucions democràtiques i de la moral pública.
  8. Respecte dels valors universals i la diversitat de les cultures. El veritable periodista defineix els valors universals de l’humanisme, en particular la pau, la democràcia, els drets de l’home, el progrés social i l’alliberament nacional; i respecta el caràcter distintiu, el valor i la dignitat de cada cultura, així com el dret de cada poble a escollir lliurement i desenvolupar els seus sistemes polític, social, econòmic o cultural. El periodista participa també activament en les transformacions socials orientades vers una millora democràtica de la societat i contribueix, pel diàleg, a establir un clima de confiança en les relacions internacionals, de manera que afavoreixi en tot la pau, la justícia, la distensió, el desarmament i el desenvolupament nacional. Incumbeix al periodista, per ètica professional conèixer les disposicions existents sobre aquest tema i que estan contingudes en les convencions internacionals, declaracions i resolucions.
  9. L’eliminació de la guerra i altres grans plagues a les quals la humanitat confronta. El compromís ètic pels valors universals de l’humanisme prevé el periodista contra tota forma d’apologia o incitació favorable a les guerres d’agressió i la carrera armamentística, especialment amb armes nuclears, i a totes les altres formes de violència, d’odi o de discriminació, en particular el racisme i l’apartheid, i l’incita a resistir l’opressió dels règims tirànics, a extirpar el colonialisme i el neocolonialisme, així com les altres grans plagues que afligeixen la humanitat, tals com la misèria, la desnutrició o la malaltia. Així, el periodista pot contribuir a eliminar la ignorància i la incomprensió entre pobles, a fer els ciutadans d’un país sensibles davant de les necessitats i desitjos d’altres, a assegurar el respecte dels drets i de la dignitat de totes les nacions, de tots els pobles i de tots els individus, sense distinció de raça, sexe, llengua, nacionalitat, religió o conviccions filosòfiques.
  10. Promoció d’un nou ordre mundial de la informació i la comunicació. En el món contemporani, el periodista busca un establiment de noves relacions internacionals en general i d’un nou ordre de la informació en particular. Aquest nou ordre, concebut com a part integrant del nou ordre econòmic internacional, es dirigeix vers la descolonització i la democratització en el camp de la informació i de la comunicació, tant en els plans nacional com internacional, sobre la base de la coexistència pacífica entre els pobles, en el respecte ple de la seva identitat cultural. El periodista té el deure particular de promoure aquesta democratització de les relacions internacionals en el camp de la informació, notablement salvaguardant i animant les relacions pacífiques i amistoses entre els pobles i els Estats.

Text publicat el 20 de novembre de 1983